Durant els nostres manteniments, és habitual trobar-nos amb falsos sostres (i sòls tècnics) de menys de 80 cm d’altura sense detecció.
Aquest tipus d’instal·lacions són defectuoses i són un punt feble en la detecció d’incendis, on per situacions com la indicada, podem trobar-nos amb un incendi declarat no detectat, propagant-se sobre una zona que tenim coberta amb detectors en ambient que, en estar sota el foc actiu, és com si no existissin, no detectant fum ni calor, ja que es troben en una capa superior a la zona vigilada pels detectors. Davant això, encara que ens sembli insòlit, és bastant freqüent en multitud d’oficines i altres espais, tenint maquinària de clima oculta pel fals sostre. Si parlem de sòls tècnics, la situació és similar, ja que són zones que quan existeixen, es caracteritzen per una càrrega elevada de cablejat.
Aquesta manca en l’execució dels sistemes de detecció d’incendi és causada per un disseny anòmal que s’aprofitava d’un buit normatiu, on el citat disseny únicament tenia com a prioritat el compliment normatiu al menor cost possible, tot això derivat de la cultura generalitzada on es té la visió que els sistemes de PCI (protecció contra incendis) són una càrrega econòmica o un pur tràmit per a obrir una activitat, per la qual cosa el disseny no es feia prestacional, únicament normatiu, la qual cosa complia les dues premisses indicades anteriorment (complir norma a baix cost), i sense tenir en compte tampoc que les normes són condicions a mínims.
El buit normatiu, que no va ser esmenat de manera àgil per l’administració (va trigar més de 20 anys a actualitzar la normativa bàsica d’incendis, el RIPCI), es basa en:
• RIPCI és el document que defineix i marca pautes en tot el sector del PCI, des de disseny de les instal·lacions fins a requisits de les empreses que instal·len i mantenen aquests sistemes. El que aparegui en aquest document s’ha de complir, si no apareix, no és obligatori.
• El RIPCI de l’any 1933, lògicament, no incloïa normatives que van aparèixer anys després.
• En el 1996, es pot considerar que apareix la normativa de disseny d’instal·lacions contra incendis, la UNEIX EN 23007-14:1996. Aquesta norma es va implantar en el sector de manera ràpida, però quan “convenia”, como que no va ser una norma d’obligat compliment (no apareixia en el RIPCI), no s’aplicaven totes les seves directrius. Per a més inri, el seu annex A (que era informatiu), en el seu apartat A5.3.6, zones que no requereixen cobertura de detecció, entre altres punts s’indicaven que no era necessària detecció en:
-
-
- buits que:
-
-
-
-
- mesurin menys de 800 mm d’altura; i
- mesurin menys de 10 m de llarg; i
- mesurin menys de 10 m d’ample; i
- estiguin completament tancats amb material incombustible; i
- no continguin materials inflamables; i
- no continguin cables relacionats amb sistemes d’emergència (tret que el cable pugui resistir el foc durant 30 min com a mínim);
-
-
Com es pot observar, no és molt habitual un fals sostre o sòl tècnic que compleixi totes les condicions, per la qual cosa pràcticament sempre és necessària la detecció en aquestes zones.
• Com no era obligatori per RIPCI i perquè era considerat com a annex informatiu, no s’aplicava, encara que de manera generalitzada es va entendre que quan la cambra d’aire superés 80 cm (obviant la resta de condicionants), era quan segons la norma de disseny havia d’instal·lar-se detecció en aquests buits.
• La situació es va agreujar en 2014, amb el RIPCI de 1993 encara vigent (no apareixien la majoria de normes UNEIX del sector ni era apropiat al grau tecnologia existent, ja que va aparèixer una revisió de la norma de disseny, on apareixien canvis substancials, entre altres, que l’annex A, passava d’informatiu a normatiu, amb el que es convertia d’obligat compliment en realitzar el disseny sota aquesta norma. En aquesta revisió, el punt de zones sense cobertura sofria algunes modificacions, quedant entre altres punts de la següent manera:
-
- Els buits només han de tenir cobertura independent per detectors si:
-
-
- és probable que es propagui el foc o el fum fora de l’habitació d’origen a través del buit, abans que l’incendi sigui detectat per detectors situats fora del buit; o
- és probable que un incendi en el buit produeixi danys en cables de sistemes d’emergència abans que sigui detectat l’incendi.
-
-
- No necessiten comptar amb cobertura independent els buits que:
-
-
- tinguin una altura menor de 800 mm; i
- tinguin una longitud menor de 10 m; i
- tinguin una amplària menor de 10 m; i
- estiguin totalment separats d’altres zones per material incombustible; i
- no continguin densitats de càrrega d’incendi majors de 25 MJ de material combustible per m2; i
- no continguin cables relacionats amb sistemes d’emergència (tret que els cables siguin resistents al foc, vegeu A.6.11).
-
Com es pot observar, és difícil que un fals sostre o un sòl tècnic que compleixi totes les condicions per a no necessitar detecció.
Lògicament, amb la premissa de disseny normatiu a baix cost, i amb la inèrcia de disseny amb detecció en aquestes zones si la capa d’aire era superior a 80 cm, era habitual utilitzar el mateix criteri erroni o fins i tot indicar que la norma no era d’obligat compliment com que no va aparèixer en el RIPCI (1993).
El nou RICPI soluciona aquesta situació en nomenar la norma de disseny 23007-14 en el seu text, per la qual cosa ara sí, aquesta norma és d’obligat compliment, i com ja hem vist, la pràctica totalitat de buits necessita detecció. Erròniament, es manté el concepte únicament fixar-se en la capa d’aire i la seva altura, però com ja hem vist, és un criteri erroni.
Vista tota la situació, aquesta fins i tot es complica més en ser habituals capes d’aire inferiors de 50 cm, amb els quals no es compleix un altre dels preceptes de la norma de disseny, que és una esfera lliure d’obstacles de 50 cm al voltant de cada detector puntual. A més, pels dissenys habituals o pels usos de l’activitat, és difícil realitzar el manteniment d’aquests elements.
Per a solucionar tots aquests punts, la solució adequada són sistemes d’aspiració, que compleixen amb els requisits normatius i faciliten el manteniment fora de la zona de sostres o sòls, amb una major capacitat de detecció d’incendis.
A AB Seguridad dissenyem sistemes de PCI que compleixen la normativa, amb la seguretat de protegir realment l’activitat i no únicament adequant-nos al que estableix la normativa, sinó també ocupant-nos entre altres temes, del disseny de l’aspiració.
Amb el nou RIPCI, si s’esmenta la norma, i aquesta en la versió vigent declara les condicions com d’OBLIGAT COMPLIMENT, per la qual cosa en l’obra s’ha de valorar:
• Paredar i fer cel·les de 10 x 10 m (implica segellar tots els passos d’instal·lacions i altres)
• Optar per un detector o detectors d’aspiració (opció recomanada)
A AB Seguridad t’assessorem per a complir amb la normativa amb relació a la instal·lació contra incendis en els falsos sostres. Pots posar-te en contacte amb nosaltres emplenant el qüestionari de la nostra web o bé telefonar-nos al telèfon 932936673 on t’atendrem personalment.
